Inspireu fort... deixeu que els olors entrin pels vostres narius. Ho noteu?? olor a roses i a paper, a cultura, a tradició. Tenim Sant Jordi a dues passes, i com cada any els nostres carrers s'ompliran de paradetes que venen roses i llibres. Professionals de la floristeria i de l'edició, nanos que intenten recollir diners per marxar de viatge, persones que en tot l'any no toquen un llibre però que ni que sigui per tenir la signatura d'algún autor de Best Seller, per una vegada se'n compren un, aquells que no sabem anar a domir sense llegir abans una estona tenim l'excusa perfecte per sumar un altre exemplar a la nostra llibreria. Què tindrà Sant Jordi que tothom es veu temptat a participar en la festa d'alguna manera?? I per aquest motiu, per aquesta imperant necessitat de celebrar-ho, des de Aprenentlsc volem fer una petita contribució. Un conte per Sant Jordi.
"El bosc blau" és el conte que amb l'ajuda de Natalia Maraver us oferim signat i escrit per aquells que com jo, encara necessiten un suport escrit per seguir amb facilitat tot el conte. Esperem que us agradi, feliç Sant Jordi a tothom!!
El Bosc blau
Fa molt, molt de temps, hi havia un bosc conegut amb el nom de El bosc blau a prop
poble. Al bosc hi vivien moltes papallones d'aquest color i és per això que la gent del poble li havia donat aquest nom. També se'n deia que no estava permès anar-hi perquè ja feia temps que una noia que hi va anar hi va desaparèixer. Les persones que vivien al poble deien que la noia s'havia transformat en una papallona blava i des de llavors van prohibir-hi l'entrada.
En aquell poble hi vivien dues nenes que es deien Anna i Maria i eren molt bones amigues. L'Anna era molt bona minyona, en canvi, la Maria era una mica creguda.
Un dia la Maria li va dir a l'Anna:
- Anem al bosc?
-Al bosc? Tu estàs boja! Està prohibit anar al bosc!-va respondre l'Anna.
-Ets una covard, ets una covard!- va riure-se'n la Maria amb to burleta.
Jo no sóc cap covard! -va exclamar l'Anna enfadada.
-Sí que ho ets-va continuar provocant la Maria.
Aleshores l'Anna es va rendir i va dir:
-Està bé! Anem al bosc!
Les dues nenes van caminar fins arribar al bosc. Allà, de sobte, van veure un fantasma que era idèntic a una persona humana. El fantasma va dir a les nenes:
-Què feu aquí? Jo sóc la Reina del Bosc! Venir aquí està prohibit!
Les nenes molt espantades van dir:
-Perdoni senyora, nosaltres ja marxem...
-No! Venoi aquí! - va cridar la Reina- Si voleu anar a casa haureu de participar en un concurs, d'acord?
L'Anna i la Maria van respondre gairebé plorant:
- No si us plau! Nosaltres som bones nenes, només volem anar a casa. Deixi'ns anar si us plau!
-No! Us he dit que si voleu tornar a casa heu de participar en un concurs!-va repetir la Reina.
-D'acord...-van contestar resignades les nenes- I quin és aquest concurs?
-Us l'explicaré; Cada una m'ha de portar una cosa que pesi molt lleugera, la que em porti la cosa que pesi menys guanyarà i la que perdi, s'haurà de quedar a viure aquí per sempre, trasformada en una papallona de color blau. D'acord?
-Sí, d'acord-van acceptar les nenes amb recança.
-Vinga!Aneu a buscar!
Les dues nenes van començar a buscar i l'anna, que era molt intel·ligent, li va dir a la Maria molt contenta:
-Ja he trobat la solució!
Però la Maria, desconfiada com era li va contestar:
-Tú el que vols és guanyar, jo me'n vaig, adéu.
Aleshores, cada nena va continuar sola. La Maria va veure un ocellet, el va agafar i li va treure una ploma tot pensant: Segur que guanyaré! Una ploma pesa molt poc!
El fantasma estava esperant les nenes. Aquestes es van apropar amb una mica de por i la Reina va preguntar:
-A veure Maria, què em donaràs?
I la Maria molt contenta li va donar la ploma:
-Molt bé, una ploma pesa molt poc!-va dir la Reina.
-I tu Anna, què em donaràs?
L'Anna va apropar la seva mà a la de la Reina i aquesta molt sorpresa va exclamar:
-Però què és aixó! Aquí no hi ha res!
L'Anna va dir:
-Sí que hi ha alguna cosa, és aire, el que pesa menys en tot el món.
-És veritat-va afirmar la Reina- l'aire no pesa res així que la guanyadora és l'Anna, Tu, Maria, hauràs de quedar-te a viure aquí per sempre.
La Maria plorant va dir:
- No si us plau! Jo vull anar a casa, deixi'm anar si us plau!
-No! -va contestar la Reina- Tu has perdut el concurs, no hi ha cap altra solució.
Aleshores l'Anna va dir:
- Si us plau, l'Anna ha d'anar a casa seva, jo em canviaré per ella.
-Tu et canviaràs per ella?-va exclamar amb sorpresa la Reina.
-Sí, ella és filla única, jo tinc dos germans...
La Reina va dir:
-Fins ara, mai havia vist una situació igual a la vostra. Us deixo anar a casa.
Les dues nenes es van quedar molt sorpreses. Li van donar les gràcies a la Reina i aquesta va dir:
-Recordeu! Si us deixo anar a casa és perquè m'heu demostrat que sou molt bones amigues, d'acord?-va apuntar la Reina.
-Sí senyora, gràcies. Adéu!-van respondre les nenes a la vegada.
-Adéu-es va acabar d'acomiadar la Reina.
FI
Volem agraïr l'ajuda i col·laboració de Natalia Maraver i Aitor Galvez en la creació d'aquesta entrada. Gràcies.
